dilluns, 16 de setembre del 2013

SAFAREIG 132 SETEMBRE / OCTUBRE



4 comentaris:

  1. Sí senyor! jo tampoc entendria com un tio tan guapo pot estar amb algú com tu, però com que et conec no m'estranya gens ni mica. Molt maco Eduard!!!

    ResponElimina
  2. Sóc una seguidora fidel dels teus articles i t'haig de dir que avui, mentre esmorzava, tot llegint el teu Safareig, m'has fet plorar. No em coneixes de res, pero jo si i de vegades t'he vist passejant amb el teu xicot pel poble.Quan t'he vist, li he dit al meu marit, mira, aquest és el Juliachs i el que va amb ell és el seu novio. El meu home m'ho discutia i em deia que ereu amics, fins avui que ha llegit el Safareig. Tenim un fill de nou anys i el seu futur és per ara molt imprevisible, pero et prometo que d'aquí a pocs anys li ensanyaré aquest Safareig, perquè entengui que en aquesta vida, siguis com siguis, el més inportant de tot, és ser feliç. Moltes gràcies Eduard per aquests escrits que regales als esperreguerins. És un regal increible!Rep una forta abraçada d'una familia que t'admira i que t'estima moltissim.

    ResponElimina
  3. Sens dubte es una de les històries mes boniques que mes a mes ens regales a tots els teus seguidors. Malgrat que la Elvira no te pels a la llengua per airejar la roba del poble que tant bruta es de vegades, volia agrair-te que aquest cop li hagis pres el seu protagonisme per fer saber a tothom que estimar no te gènere.
    Eduard us desitjo el millor i dir-te que em quedo amb dues coses. ... la magia del destí ens fa arribar a les persones importants sense esperar-les independentment d'allà on ens haguem conegut. I la segona es la bellesa i sinceritat del T'ESTIMO.

    ResponElimina